Tot va començar un matí, pràcticament una matinada. Havia estat llegint al voltant d’una mena de gurus que s’alimenten dels rajos del sol i que manifesten que no ingereixen cap aliment. Una història, des del meu punt de vista, difícil de creure però amb un alt atractiu sensitiu i emocional. Conforme em vaig fent més gran, em desperto al dematí pràcticament amb la sortida del sol. En aquella hora en què el cel ha anat clarejant i comença a tenyir-se de colors d’alba. Sovint surto a l’ampli balcó de casa i miro cap el Montseny fins que una llum penetrant com el cap d’una agulla despunta entre l… 続きを読む